1. |
||||
Vas ser la llum del seu despertar
d'un dia més clar
del seu nou mirar
Vas ser la puta mussa caiguda del cel
pirata rebel
petons de mel
i ara ja no ets res
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossis de pedra.
Ets un ser apàtic, un dimoni canviant
esfinx despreciable que apareix de tant en tant
Vas viure entre Déus al cel
com un Ganímedes
sortit del no res
de tots el més bell
i ara ja no ets ell
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
Ets una idea petrificada, una figura que mai va existir
Ets una imatge humanitzada, ets de carn i òssos:
ja pots morir.
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
|
||||
2. |
||||
Vas ser la llum del seu despertar
d'un dia més clar
del seu nou mirar
Vas ser la puta mussa caiguda del cel
pirata rebel
petons de mel
i ara ja no ets res
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossis de pedra.
Ets un ser apàtic, un dimoni canviant
esfinx despreciable que apareix de tant en tant
Vas viure entre Déus al cel
com un Ganímedes
sortit del no res
de tots el més bell
i ara ja no ets ell
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
Ets una idea petrificada, una figura que mai va existir
Ets una imatge humanitzada, ets de carn i òssos:
ja pots morir.
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
|
||||
3. |
Si no fossis de pedra
04:24
|
|||
Vas ser la llum del seu despertar
d'un dia més clar
del seu nou mirar
Vas ser la puta mussa caiguda del cel
pirata rebel
petons de mel
i ara ja no ets res
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossis de pedra.
Ets un ser apàtic, un dimoni canviant
esfinx despreciable que apareix de tant en tant
Vas viure entre Déus al cel
com un Ganímedes
sortit del no res
de tots el més bell
i ara ja no ets ell
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
Ets una idea petrificada, una figura que mai va existir
Ets una imatge humanitzada, ets de carn i òssos:
ja pots morir.
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
|
||||
4. |
||||
Vas ser la llum del seu despertar
d'un dia més clar
del seu nou mirar
Vas ser la puta mussa caiguda del cel
pirata rebel
petons de mel
i ara ja no ets res
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossis de pedra.
Ets un ser apàtic, un dimoni canviant
esfinx despreciable que apareix de tant en tant
Vas viure entre Déus al cel
com un Ganímedes
sortit del no res
de tots el més bell
i ara ja no ets ell
Va esculpir-te en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
Ets una idea petrificada, una figura que mai va existir
Ets una imatge humanitzada, ets de carn i òssos:
ja pots morir.
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
|
||||
5. |
||||
Si no fossin de pedra.
|
||||
6. |
Curry (bonus track)
05:14
|
|||
Mis manos huelen a curry por ti
Mis manos huelen a curry
Y no estás aquí
Mis manos huelen a curry
Porque te extraño
Mis manos huelen a curry
Y hace mucho daño
Como duele echarte de menos
Al cocinar
Al poner a hervir la pasta para uno
Nada más
Como duele echarte de menos
Al ir a comprar
Y notar que los botes de orégano
Duran mucho más
Mis manos huelen a curry por ti
Mis manos huelen a curry
Y no estás aquí
Mis manos huelen a curry
Porque te extraño
Mis manos huelen a curry
Y hace mucho daño
Como duele echarte de menos
Cuando quiero fumar
Al liarme un pitillo los dedos me huelen a curry una barbaridad
Como duele echarte de menos
Como duele echarte de menos
Mis manos huelen a curry
Y ya no pasa nada
Mis manos huelen a curry
Tengo jabón y agua
Mis manos ya no huelen a curry
Están bien lavadas
Mis manos ya no huelen a curry
Ni a pimienta, ni a orégano, ni a nuez moscada
Porque te fuiste, te fuiste, te fuiste, te fuiste
Porque eres un cobarde,
Eres un gallina
Porque no tienes vida - no te mueve nada
Y por eso te puedo odiar
Y se te puede tragar el mar
Me dormiré solito, sin miedo
Mirando a la esquina
De mi habitación
Porque no estas aquí
Porque te fuiste
Y no estás aquí
Y me parece que no va a cambiar
Y si tiene que ser así
Prefiero estar sintigo
Se parece más a estar contigo
Que (a) estar sin ti
Y por si a caso
Voy a cocinar
Solo con aceite
Y con sal
Voy a ser muy soso
Solo voy a usar
Aceite y sal
Y ahora quieres saber que hice
Con la cajita de música que me diste
Está esperando en un rincón
A que termine tu canción
Para grabar en ella el estribillo
En el que te aporreo con un martillo
Y hago
pam
pam
pam
pam…
|
Monsieur Cactus Terrassa, Spain
Pop electrónico, contundente y folklórico. Queer y sintetizado.
Streaming and Download help
If you like Monsieur Cactus, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp