1. |
The White Dog
03:42
|
|||
La fada ha arribat per il·luminar
El camí fosc que tinc dins el cap
La fada ve, el piano vol sonar
El gos es gira i comença a marxar
Les copes buides d’allò que hem viscut
Ara són plenes, plena fins al capdemunt
cafè o cervesa, olives i un bon vermut.
Per fi he trobat l’acord que havia perdut
It’s now the birth of my wings,
It’s now the time of my dreams.
La fada mágica del bosc torna a venir
Per fer que salti de cap a un espai buit
A un univers infinit
Les sabatilles ja han dansat
Les botes brillen, sóc un nou gat
Ja cau la pluja i ens neteja el camí
It’s now the birth of my wings,
It’s now the time of my dreams.
Som ja a la festa amb un conill de cresta blava
Un ballarí dels vuitanta, la fada i molts més animals
Hi ha una carpa daurada, un ornitorrinc,
Un unicorn de vidre i un flamenc ben feliç
La marmota porpra sobre el cap
I un lloro que no para d’empipar.
It’s now the birth of my wings,
It’s now the time of my dreams.
I am now the Lord Of The Rings
We play the uku without strings and we sing
It’s now the birth of my wings,
It’s now the time of my dreams. x2
I no hi ha cap altre camí,
Ha arribat l’hora de fugir
He de seguir, tu has de seguir, tots hauríem de seguir
Perquè no, no hi ha cap altre camí
I ha arribat l’hora de fugir
He de seguir, tu has de seguir,
tots hem de seguir aquell gos blanc.
|
||||
2. |
Si no fossis de pedra
04:24
|
|||
Vas ser la llum del seu despertar
d'un dia més clar
del seu nou mirar
Vas ser la puta mussa caiguda del cel
pirata rebel
petons de mel
i ara ja no ets res
Va esculpirte en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossis de pedra.
Ets un ser apàtic, un dimoni canviant
esfinx despreciable que apareix de tant en tant
Vas viure entre Déus al cel
com un Ganímedes
sortit del no res
de tots el més bell
i ara ja no ets ell
Va esculpirte en marbre, et va pujar a un altar
ara ets sols una estàtua a la que no es pot mirar
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
Ets una idea petrificada, una figura que mai va existir
Ets una imatge humanitzada, ets de carn i òssos:
ja pots morir.
T'estiraria dels cabells si no fossis de pedra
Et punxaria aquests ullets tan freds com el gebre
T'esclafaria les costelles, esborraria aquella inscripció
Et cremaria els pulmons fins que fossin cendra
si no fossin de pedra
si no fossis de pedra.
|
||||
3. |
Lulú
03:32
|
|||
Un mati i un cafe amb gel
Cames que dansen enjoiades
Paraules malsonants
Tot el que s'amaga
En una fosca mirada
I un riure improvisat
T'agrada baixar per les rambles
Comprar coses estranyes
Que només tu saps usar
T'agrada caminar per la platja
Inventar sorprenents faules que només tu saps somiar
Una tarda i el fum d'un cigarret
Veu que et canta emocionada
Abraçades ofegants.
Tot el que es dibuixa en una paraula engalanada
I un secret
I un pecat.
T'agrada baixar per les rambles
Comprar coses estranyes
Que només tu saps usar
T'agrada caminar per la platja
Inventar sorprenents faules que només tu saps somiar
Una nit i un whiskey fred
Festa de pells embriagades
Petons extasiants
Tot el q no s'amaga
Quan diem amb veu callada:
''Je t'aime, mon doux amant"
T'agrada baixar per les rambles
Comprar coses estranyes
Que només tu saps usar
T'agrada caminar per la platja
Inventar sorprenents faules que només tu saps somiar x2
|
||||
4. |
Nus
03:25
|
|||
Tinc un nus a l'estòmag, un nus de tots colors,
on t'hi guardo a tu i les teves pors.
On hi guardo aquells cels i aquelles caixes encara plenes,
on hi guardo somnis de nits més serenes.
Hi tinc les paraules que encara no sé dir,
vocals aturades i noms en llatí.
Hi sonen grills i ocells,
m'embruto els peus d'un terra que no trepitjaré mai més.
Dins hi balleu, nimfes del bosc, peu rere peu, encenent antics focs. x2
Tinc un nus que em trastorna, un nus sota els pulmons,
que el rostre em deforma amb el seu tacte espinós.
Dins hi ha una llàgrima impotent, i un camí que poc a poc es frena,
una allau de somnis corrents i anhels lligats en una trena.
Hi ha esparsits bocins d'una figura de cristall
trencada a crits pels anys silenciats.
Hi ha una rosa pansida a la que no sé estimar,
una mà que em crida i no sé abraçar.
Hi ets tu i no et puc donar un petó que et pregui que no em faltis mai.x2
No vull pensar, deixeu-me pensar, no puc plorar, desitjo plorar, no puc cantar, no puc ballar, preciso esclatar, fés-me punxar, no sé pensar, no em deixen somniar, jo vull cridar, deixeu de pensar, he de marxar, deixeu-me plorar, deixeu-me marxar, vinc a cantar, he d'esclatar, he de tallar aquest nus humà, l'he de cremar, vaig a somiar, vaig a somiar, vaig a somiar, vaig a somiar, vaig a somiar...
ja estic somiant.
|
||||
5. |
Lullaby (nit infinita)
02:33
|
|||
Cau la nit a sobre nostre
i et rellisca una gota
feia temps que no et veia plorar
Tens una petita angoixa
que et fa beure d'un glop la copa
de vi negre del barat
Tinc en ment una petita bona acció
en aquesta nit infinita d'hivern
Deixa'm que et canti a l'oïda una cançó
agafar-te la mà, aquí ja no fa fred
Dorm...
Quan un quadrat de llum solar
es dibuixa sobre els llençols suats
que aquesta nit hem rebregat
les puntetes dels meus dits
improvisen un ballet maldestre
en el teu rostre i els cabells esbutllats.
Fem plegats la petita bona acció
en aquesta nit infinita d'hivern
Cantem fluixet una cançó
tanquem els ulls, aviat ens adormirem.
|
Monsieur Cactus Terrassa, Spain
Pop electrónico, contundente y folklórico. Queer y sintetizado.
Streaming and Download help
If you like Monsieur Cactus, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp